Hisop (Hyssopus officinalis)

S’utilitza per tractar afeccions del tracte respiratori superior i inferior (tos seca, bronquitis o constipat comú, grip, rinitis, sinusitis i asma) però també es pot usar en indigestions o flatulències. En ús tòpic, s’utilitza per a la neteja i desinfecció de ferides, cremades i ulceracions dèrmiques i cicatritzant.

Tambè és un gran estimulant,per això s’aconsella no pendrel per la nit.

Abans es prenia en estats de convalecencia ,o per recuperar forçes desprès d´un embaràs o operació.

Hi ha una dita que diu:

“El Hisop posa la jove a puesto i la mare a lloc”

Antigament es feia xocolata desfeta amb hisop.

 

Recepta per als refredats: 

 

Agafarem un pot de vidre, n’emplenarem les tres quartes parts amb hisop i l’acabarem d’omplir amb l’alcohol(aiguardent o alcohol de 40/45 graus) fins a dalt. El deixarem macerar 40 dies en un a sol i serena. L’anirem movent cada dos dies per a facilitar la barreja. Passat aquest temps el podrem colar i guardar en un pot fosc. En prendrem cinc a deu gotes al matí i cinc al vespre, diluïdes en mig got d’aigua. Farem novenes, descansarem una altra novena, i si cal hi tornarem. 

 

Milfull (Achillea millefolium)

 Té propietats medicinals, fet conegut des de la prehistòria, i avui en dia es continua utilitzant. Les seves propietats són: antiinflamatòries, cicatritzants, hemostàtiques, antisèptiques i tonificants, totes elles per guarir les ferides, tambè és un gran digestiu. És una planta no apta per al consum en dones embarassades. 

Antigament es creia que un ramet penjat a les portes hens protegia de qualsevol mal.

Aquí a la Cerdanya hen tenim grans cantitats ,però per desgràcia no es gens coneguda .

Era una de les plantes més preciades i conegudes ara és una de les plantes mès oblidades.


Resepta Sèrum per la pell: 


Maceració 40 dies a sol i serena ,en un pot de vidre posarem ¾ parts de planta i la resta omplirem amb oli d´oliva. La 1era setmana mourem el pot (sacsejar) . 

Trascorregut el temps colarem i guardarem en un pot de vidre en un armari fosc , 

El podem guardar 12 mesos ,el podem fer servir per qualsevol afección a la pell o simplemente per tenir cura de la Nostra pell . 

 

 

 

 


Orenga (Origanum vulgare)  

Les fulles  i les flors tenen efectes estimulants, milloren la digestió i afavoreixen la producció d’orina. De fet tots coneixem l’aplicació de les seves fulles i flors  fresques o seques com a condiment de multitud de plats, com amanides, llegums, carns o pastes. També se’n poden fer galetes, molt bones. Uns quants branquillons dins d’una ampolla d’oli o vinagre els transmeten la seva fragància.

Tambè és antisèptic, i per tant també va bé per desinfectar lesions diverses. La infusió s’utilitza com a anticatarral, hipotensora, depurativa i per evitar càries (en aquest cas es pot beure o tan sols glopejar-la). Hi ha nombroses preparacions compostes anticatarrals on hi intervé l’orenga. La infusió de les summitats florides i fulles, presa o glopejada, va bé  faringitis,alleuja la coïssor i el mal de gola que produeix la tos seca i pectoral. És un gran antivìric  natural.

 

Dita popular: “L’orenga tot mal trenca”.

 

 

Artemisa (Artemisa vulgaris

El millor moment per collir-la és  abans que floreixi, a l’inici de l’estiu, pels volts de Sant Joan. Part Util.litzades: Fulles i arrels. És un tònic digestiu, útil en digestions difícils i per evitar flatulències. Protegeix el fetge, ja que estimula la secreció de bilis i l’eliminació de residus tòxics. Així mateix, afavoreix l’assimilació de nutrients i té propietats vermífugues, això és, que provoca l’expulsió de cucs intestinals .

És emmenogoga, regula el cicle menstrual i afavoreix la irrigació sanguínia als ovaris. NO s’ha de prendre durant l’embaràs. Des de l’antiguitat ha estat una planta molt emprada al treball de part, donat que potencia les contraccions uterines i és antihemorràgica. Es diu que afavoreix els somnis visionaris i plàcids, i per aquest motiu era emprada com a farciment en coixins de llit. És molt valorada com a planta màgica des de temps antics. Protegeix i neteja llocs i persones, i per aquest motiu és utilitzada en rituals en forma de sahumeri o bé fresca, seca o en infusió. Resguarda d’energies i vibracions negatives i potencia les aptituds psíquiques. 

 

Recepta:

Sahumeri per crema:

Amb la planta fresca fem un lligat amb fil fi .El posem a asecar caps per a baix.Quant sigui ven sec ja podrem cremar com si fos un incens

 Arç blanc (Crataegus monogyna) 

Una de les propietats més destacades d'aquesta planta és la calmant. Ajuda en gran manera a relaxar el sistema muscular i a reduir l'estrès. A més, té propietats antipirètiques, sent de gran ajuda en processos febrils per a reduir la temperatura corporal.
 Una altra de les propietats és l'astringent; resulta molt efectiu en la cicatrització i reparació dels teixits. La seva aplicació es recomana en cas de cremades de caràcter lleu i ferides. 

També té propietats diürètiques, eliminant líquids i facilitant l'expulsió de les toxines acumulades en l'organisme. 

Aquesta planta millora la circulació sanguínia. Així, el seu ús és molt recomanat en cas de varius  o cames cansades.

Recepta: 

Ús invito a incorporal als aliments, una vegada secs les flors i els fruits els pasarem pel molinet de cafè i amb aquest pols podem incorporal a qualsevolaliment(sopes,amanides,cuinats, verdures,postres i un llarg etc……) 

Valeriana (Valeriana officinalis)

Valeriana prové de valere, una paraula llatina, i significa fortalesa o salut.

L'efecte més famós de valeriana és calmant. Va ser utilitzat en temps antics pels romans i grecs per a banys relaxants, preparant pastilles per dormir, remeis per a neurastenia i trastorns emocionals. Però no només això és útil l'arrel valeriana: les propietats i les contraindicacions medicinals d'aquesta part de l'herba s'han estudiat més a fons, de manera que es va fer evident que la planta és capaç de fer front a moltes altres patologies serioses. Aplicacions en el sistema nerviós en general (insomni, excitació nerviosa, ansietat, taquicàrdia, hipertensió arterial de causa nerviosa, trastorns menopàusics, dismenorrea, mal de cap) asma, bronquitis espasmòdica, febre, convulsions infantils, meteorisme, espasmes gastrointestinals dolorosos.

 

Recepta:

Pols de Valeriana:

Amb l´arrel ven seca i tallada petita la pasarem pel molinet de cafè ,tindrem un pols fi que hens permetra incorpora als menjars del sopar,per tenir un millor son.

 

Sàlvia ( Sàlvia oficinalis)

 No és una planta autoctona de la Nostra comarca però fa tans anys que conviu amb nosaltres que ja hen forma part. És va introduir als jardins principalment dels monjos cap a l´edat mitjana. Li diuen que és la planta de la dona ,ja que hens ajuda a alleugera els sintomes tant de la menstruació com de la pre-menopausa. Apart és Bactericida,cicatritzant,Estoma
cal, antidiarreica antivomitiva,diürètic,relaxant musculars externament
,eficaç per la  urticaria , les al.lèrgies picades, d´insectes,ferides.
És una gran aliada per la Nostra boca i cabells. Tambè la podem fer servir per crema,aportant una olor agradable i netejant els nostres espais. 

 

Recepta:

Ungüent Menstrual i pre-menstrual: 

 100ml d´oli macerat de sàlvia 

 20gr cera avella 

20 gotes oli essèncial de Sàlvia officinalis 

 Ruda  (Ruta graveolens) 

Aquesta tampoc  és autòctona de la Nostra comarca tot i així és una planta que ja forma part de la Nostra cultura, degut que desde l´edat mitja se li atribuïen poders protectors, plantanse a casi tots els jardins i cases perquè fosin protegiges.

En la Grècia i Egipte antics s'utilitzava per provocar l'avortament, per estimular la menstruació i enfortir la vista. 

Degut a la seva toxisitat actualmente el seu ús intern no es recomanable. Antigament s’ utilitzava amb finalitats terapèutiques i supersticioses: 

 L´ús  més comú era avortiu.

Recepta:
Per aclarir la vista cansada
Infusió de Ruda ,quan està
freda amb un cotó posa unes 
gotetes als ulls.